Habitatge i Transició Ecològica

Et trobes a:Inici/Habitatge i Transició Ecològica/Notícies/Lleida demanarà revisar el Pla Hidrològic Nacional per obtenir un major cabal pel tram urbà del riu Segre

Lleida demanarà revisar el Pla Hidrològic Nacional per obtenir un major cabal pel tram urbà del riu Segre

L'alcalde, Fèlix Larrosa, així ho va acordar ahir a Madrid amb la secretaria d'Estat de Medi Ambient, per tal de millorar la qualitat ambiental de l'entorn fluvial. En la trobada amb la secretaria d'Estat d'Infraestructures també es va acordar cursar ja la petició de desafectació dels terrenys que han d'acollir la nova estació d'autobusos de la ciutat i altres tràmits per avançar el desenvolupament del Pla Especial de l'Estació.

Data publicació: Dimarts 19, febrer del 2019


Imatge de la notícia Lleida demanarà revisar el Pla Hidrològic Nacional per obtenir un major cabal pel tram urbà del riu Segre

Imatge: (c) Segre.com

L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat avui que l'Ajuntament de Lleida presentarà al·legacions al Pla Estratègic de Revisió del Pla Hidrològic Nacional per tal de demandar un major cabal ecològic pel riu Segre al seu pas per la ciutat, per raons de qualitat ambiental i urbana.

El paer en cap ha fet avui balanç de les reunions que va mantenir ahir a la tarda a Madrid amb les secretaries d'Estat de Medi Ambient, Infraestructures i Universitats, en les quals també es van tractar altres temes importants per la ciutat, com el desenvolupament del Pla Especial de l'Estació, que segueix endavant. El paer en cap ha destacat que la seva vocació i la de la resta del govern municipal "és treballar perquè aquesta ciutat avanci i ho ha de fer de la mà d'institucions com el govern d'Espanya i el de Catalunya, amb el qual ja mantenim reunions de manera ordinària".

Medi Ambient

El riu Segre va centrar la reunió amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Alfonso Morán Fernández. Es va acordar que l'Ajuntament de Lleida farà una al·legació per modificar el Pla Hidrològic per tal que el tram urbà del riu passi a tenir un cabal d'entre 12 i 19 metres cúbics per segon, com va acordar demanar el ple municipal, en lloc dels entre 5 i 7 m³ per segon que té ara.

"Farem aquesta petició perquè per raons mediambientals, de qualitat urbana i de necessitat de manteniment del mateix riu, necessitem que el cabal augmenti. Així ho diuen els estudis i el pla del riu Segre i és el que vam plantejar ahir a Madrid", ha explicat aquest matí Larrosa. La millora del cabal ha de permetre minimitzar els problemes que es produeixen a l'estiu amb la proliferació de macròfits i insectes, garantint així una major qualitat mediambiental per a tots els veïns i veïnes, ha afegit el paer en cap. Durant la trobada, també es va pactar celebrar una pròxima reunió amb la presidenta de la CHE per tractar sobre qüestions de manteniment i sobre les mesures que planteja el pla d'usos per incentivar l'ús ciutadà de la llera del riu, inclòs el seu marge dret.

A més a més, des de la Paeria es va sol·licitar a la secretaria d'Estat que col·labori amb el finançament del camí del Nord del riu Segre, previst en el tram entre la Mitjana i el terme municipal de Corbins. "Han estat invertint en els darrers anys en la millora dels camins naturals al voltant dels rius i ahir els hi vam proposar que puguin invertir en el camí del Nord. Ara s'està fent el camí del Sud a través de diverses actuacions, com la dels Aiguamolls de Rufea, i ara volem avançar per dalt", ha assenyalat l'alcalde, qui ha indicat que es farà arribar el projecte a Madrid per mirar d'obtenir aquest suport pressupostari.

D'altra banda, l'alcalde també va obtenir l'aval de la secretaria d'Estat pels projectes de gestió de residus i el pla pilot de recollida selectiva porta a porta i per l'estratègia d'economia circular que impulsa la Paeria.

Infraestructures i Transports

La trobada amb el secretari d'Estat d'Infraestructures i Transports, Pedro Saura, es va centrar en el desenvolupament del pla de l'estació. L'alcalde ha revelat que aquesta mateixa setmana farà arribar a Madrid la petició formal de desafectació de l'ús ferroviari dels terrenys de 5.000 m², que té Adif al costat del pont de Príncep de Viana, on està prevista la nova estació d'autobusos que es promourà conjuntament amb la Generalitat de Catalunya. Un cop estigui resolta la desafectació dels terrenys es podrà dur a terme la seva cessió anticipada a la Paeria per tirar endavant les obres. A més, ha afegit el paer en cap, els equips tècnics continuen treballant per enllestir les propostes de model de gestió i de model econòmic del Pla Especial de l'Estació, que han de permetre el seu desenvolupament amb l'acord de tots els propietaris.

Durant la trobada, l'alcalde també va traslladar al secretari d'Estat la situació del transport ferroviari de viatgers i del sistema de Rodalies de Lleida. "Li vaig manifestar com havia anat la reunió d'alcaldes i la constitució de la plataforma, com m'havia compromès a fer amb la presidenta de la Diputació. Ell em va dir que la seva vocació és seguir invertint a Catalunya, especialment en Rodalies", ha indicat Larrosa. Respecte a les Rodalies de Lleida, el representant del govern de l'Estat va manifestar la seva voluntat d'avançar-hi i el paer en cap va recordar la necessitat de tenir en compte que les Rodalies de Lleida superen els límits administratius, ja que també abasten la Franja, i per això cal un acord dels governs de l'Estat, de Catalunya, el local i el provincial "per poder bastir aquest sistema de Rodalies, que sobretot ha de ser un model de gestió eficient".

La Paeria també va reivindicar durant la trobada la necessitat de la connexió de l'eix central ferroviari amb el Corredor del Mediterrani a través de Saragossa, Montsó, Tamarit i Lleida, cap a la sortida al port de Tarragona. Es farà arribar una proposta documentada en aquest sentit en els pròxims dies.

Universitats

Per últim, la reunió amb la secretària d'Estat d'Universitats, Ángeles Heras, que també va comptar amb la participació del rector de la UdL, Roberto Fernández, va tenir com a objectiu intercanviar informació sobre el Parc Científic, de cara a mantenir relacions fluides en el futur. L'alcalde i el rector van donar a conèixer Heras els dos projectes que de forma immediata es posaran en marxa: l'Agroliving Lab, del qual es començaran les obres ben aviat, i la planta pilot de Tecnologia dels Aliments, que s'inaugurarà pròximament.

 

Imatge: (c) Segre.com

Et destaquem...