Notícies

Et trobes a:Inici/Notícies/El paer en cap, Fèlix Larrosa, anuncia la retirada de 4 noms de carrers de Lleida vinculats a l'aixecament militar de 1936

El paer en cap, Fèlix Larrosa, anuncia la retirada de 4 noms de carrers de Lleida vinculats a l'aixecament militar de 1936

Després de dur a terme un rigorós procés d’anàlisi històrica, s’ha decidit eliminar de forma immediata els noms Alcalde Areny, Alcalde Recasens, Germans Recasens i Sangenís Bertran, que seran tots ells substituïts per noms de dones. Es mantenen quatre carrers després de verificar que no està acreditada la participació de les persones que els hi donen nom en els fets del 36 i tenint en compte que aquest reconeixement el van aprovar ajuntaments democràtics amb plena legitimitat. Larrosa ha fet aquest anunci en una trobada amb periodistes, en la qual ha desgranat el seu projecte de ciutat, que pivota entorn d’un projecte de canvi pensat per les persones, amb cohesió social i urbana i que aposta per la sostenibilitat i la capitalitat de Lleida.

Data publicació: Dijous 15, novembre del 2018


Imatge de la notícia El paer en cap, Fèlix Larrosa, anuncia la retirada de 4 noms de carrers de Lleida vinculats a l'aixecament militar de 1936

El paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat avui en una trobada amb periodistes que aprovarà per decret de forma immediata el canvi de noms de quatre carrers de la ciutat, després d’un rigorós procés d’anàlisi històrica per valorar la seva vinculació activa amb l’aixecament militar de juliol del 1936. Es tracta dels carrers Alcalde Areny, Germans Recasens i Sangenís Bertran i l’avinguda Alcalde Recasens (dedicada a Joan Recasens i que porta aquest nom tot i que mai va ser alcalde). Tots ells seran substituïts per noves denominacions, que es faran públiques pròximament i que retran homenatge a quatre dones, per mirar de pal·liar el dèficit de noms de dona que hi ha al nomenclàtor de la ciutat.

L’alcalde ha destacat el llarg i minuciós procés de documentació històrica i participació ciutadana que ell mateix i el seu equip han seguit, reunint-se amb ciutadans i experts i consultant nombrosos arxius abans de prendre aquesta decisió. S’ha seguit, ha assenyalat, un criteri “d’anàlisi històric molt rigorós” per tal de determinar la participació d'aquestes persones en el cop d’estat del 1936 i s’ha volgut evitar de revisar les decisions preses per consistoris plenament democràtics i que, per tant, comptaven amb la legitimitat de la sobirania popular.

“Els nomenaments fets per corporacions democràtiques no es poden revisar, s’han pres a partir de la sobirania del poble, per part de corporacions triades amb una legitimitat democràtica, ens podran agradar o no però s’han de respectar”, ha assenyalat Larrosa. L’única excepció és el cas del carrer Germans Recasens, atorgat el 1998, ja que “es va fer per inèrcia d’uns informes tècnics sense arribar a pensar qui eren els homenatjats en aquest carrer”, ha indicat l’alcalde.

Per tant, s’ha decidit mantenir cinc denominacions de carrers que havien estat qüestionades per tractar-se de persones que van exercir funcions públiques durant l’etapa franquista, però que ha quedat acreditat que no tenien vinculació directa amb el cop d’estat i que van ser incloses al nomenclàtor per part d’ajuntaments democràtics. Són els carrers: Carmelo Fenech, Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís i Juan Manuel Nadal Gaya i Lluís Besa. Els quatre primers van ser aprovats, amb votacions per unanimitat dels regidors de l’època, als anys 1985, 2002 (els dos exalcaldes) i 2014, en consistoris que comptaven amb representants de diversos grups polítics. Pel que fa al carrer Lluís Besa, tot i haver estat aprovat l’any 1939, no consta la seva participació en els fets que se li han imputat durant l’aixecament feixista.

Nou protocol per decidir els noms de carrers

A més a més, l’alcalde Larrosa ha anunciat que ahir mateix va encarregar al secretari general de l’Ajuntament i al seu cap de gabinet que treballin “per establir un model de protocol que permeti l’aval humà, de caràcter científic absolutament necessari" perquè les preses de decisions sobre noms de carrers "siguin de per vida”. “Hem d’implantar un sistema que incorpori l’audiència pública i que tothom hi pugui participar quan parlem de persones”, ha afegit el paer en cap.

Larrosa presenta el seu projecte de futur per Lleida

El paer en cap ha fet aquest anunci durant l'esmorzar informatiu organitzat per la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes, en el qual han participat representants dels mitjans amb presència a la ciutat. En el seu discurs el paer en cap ha desgranat el seu projecte de futur per Lleida, basat en el nou tarannà de canvi i de diàleg que ell mateix representa i que ja s'està veient reflectit en els pressupostos per l'any 2019 que s'acaben de donar a conèixer. S'organitza en quatre grans eixos.

En primer lloc, les persones. El paer en cap ha destacat que treballarà per una ciutat amable amb la gent gran, que acompanyi als seus joves, tingui cura dels infants i protegeixi a les dones i a les persones que menys tenen. Per això es preveuen mesures com la posada en marxa d'una nova borsa d'habitatge jove, d'un nou recurs per a dones víctimes de violència masclista que funcionarà 24 hores al dia i es manté el projecte de residència per a sense sostre a l'antic convent de les Josefines. També es vetllarà directament des de l'Ajuntament perquè els infants de famílies amb pocs recursos tinguin garantit l'accés als clubs i equipaments esportius de la ciutat, es crearan noves places per a agents de la Guàrdia Urbana i s'impulsarà una nova carta de valors.

El segon gran eix són els barris de Lleida. El nou POUM avança en aquesta idea d'una ciutat cohesionada socialment i urbanística, amb projectes com la prolongació del vial de Víctor Torres, clau per connectar els barris del marge esquerre amb el centre, o noves connexions viàries cap al Secà i Llívia. També contempla que la ciutat s'obri a l'Horta, garantint amb la solidaritat necessària que gaudeix dels serveis que necessita i s'aposta per la regeneració dels barris amb projectes com Mariola 20.000, les noves promocions d'habitatge juvenil al Centre Històric i l'ampliació de les ajudes Rehab+ a Sucs, Raimat i Llívia i als habitatges construïts als anys 50. La ciutat compta ja amb 620 pisos socials, però encara en falten molts més, ha assegurat Larrosa, que ha demanat complicitat als grans tenidors i a la Generalitat per treballar aquest àmbit.

En tercer lloc, la revolució verda, entesa com a desenvolupament sostenible i transició ecològica. Aquest és un camp que l'Ajuntament de Lleida està impulsant de forma molt decidida amb projectes com la recollida de residus porta a porta a Ciutat Jardí i Vila Montcada, que està sent un èxit amb un 67% de recollida selectiva en els primers dies de funcionament del nou sistema. També amb la plantació d'arbres, duplicant els objectius que hi havia, amb l'estalvi energètic, l'ús d'energies renovables, que suposen el 100% de l'energia que consumeix la Paeria, i la mobilitat sostenible i segura. En aquest sentit Larrosa ha refermat l'aposta per la regulació de noves formes de mobilitat com els patinets elèctrics, que respon a una demanda social de garantir la seguretat a les voreres, i que es complementa amb l'extensió del carril bici i les zones 20 i 30.

Finalment, el quart eix és la capitalitat i la capacitat d'atracció. Lleida vol ser la segona capital de Catalunya, ha remarcat el paer en cap. És amb aquest objectiu que s'està treballant per consolidar l'obertura cap a la Franja d'Aragó, promovent un cercle de confiança que generi noves iniciatives de col·laboració. I una capitalitat entesa també com a capitalitat cultural, que aprofita l'ampli teixit de petites i micro empreses culturals nascudes de l'aposta que ha fet la ciutat pels ensenyaments artístics. En aquesta línia, Larrosa ha anunciat que hi haurà una línia específica d'emprenedoria cultural. La promoció econòmica serà una altra prioritat clara, amb la posada en marxa de la nova Oficina d'atracció d'inversions radicada a GlobaLleida per aprofitar les oportunitats, com les que ofereix el pla de l'estació, entre moltes altres. L'alcalde també ha fet èmfasi en la necessitat de combatre l'atur que afecta 8.751 persones de la ciutat. Per fer-ho, l'Institut Municipal d'Ocupació impulsarà projectes d'acompanyament per una segona oportunitat per tal d'inserir laboralment aquestes persones. Per últim, l'alcalde ha fet referència a la millora de la gestió, que ha permès, per exemple, concedir immediatament 1.433 de les 1.568 llicències demanades aquest any, i que també es deixarà notar en una millor organització dels recursos humans de l'Ajuntament gràcies a la nova relació de llocs de treball i els canvis que comportarà.

Notícies destacades