Habitatge i Transició Ecològica

Et trobes a:Inici/Habitatge i Transició Ecològica/Espais naturals/Els Aiguamolls de Rufea

Els Aiguamolls de Rufea

Els Aiguamolls de Rufea

Els Aiguamolls de Rufea són una zona humida d'interès ecològic i social.DSCF3422 Estan situats prop de l'ermita de Butsènit, a mig camí entre la Mitjana i l'embassament d'Utxesa. Els aiguamolls formen part  de les zones humides disperses per la plana de Lleida.

Les extraccions d'àrids, que fins als anys 80 es van fer a la zona, van crear diverses basses, ja que el nivell freàtic és molt proper a la superfície. Després, les basses van ser reblertes parcialment amb runes i restes de construcció, escombraries, etc. L'espai es trobava, doncs, en un nivell de degradació important, amb un fort impacte paisatgístic. A poc a poc, el canyissar i les altres plantes de ribera han anat recolonitzant l'espai entre clots i runes.

 

La restauració dels aiguamolls

En els darrers anys, les actuacions de conservació de la natura han DSCF3427anat més enllà de la preservació dels espais naturals d'alt interès ecològic. La restauració ecològica i la recuperació paisatgística d'espais degradats permeten recuperar espais de menor valor natural i dotar-los novament del seu valor ecològic. Es recuperen les comunitats naturals pròpies de la zona i també els valors socials i culturals.

En aquest marc, les actuacions als Aiguamolls de Rufea, han volgut recuperar, paisatgísticament, aquest 'indret. Es tracta d'un espai amb llacunes fluvials i prats humits vinculats a la dinàmica del riu, amb la consolidació del bosc de ribera i la presència de fauna. Aconseguir, finalment, la recuperació dels aiguamolls per a la ciutadania i, especialment, per a usos naturalistes i educatius.

Els valors i la riquesa dels aiguamolls

Les zones humides gaudeixen d'una bona disponibilitat d'aigua, al sòl i aDSCF3401 l'ambient, fet que fa possible el creixement del bosc de ribera.
Així, entre els arbres, hi trobarem majoritàriament àlbers (Populus alba), acompanyats de freixes (Fraginus agustifolia), xops (Populus nigra) i verns (Alnus glutinosa).










La vegetació més característica, de tipus arbustiu, és el salze (Salix alba i Salix purpurea) i el tamariu (Tamarix gallica). Hi trobarem, també, l'arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i el roser (Rosa canina), entre d'altres.

Als marges de les basses, i dins de l'aigua, trobem el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha sp), el jonc (Holoschoenus romanus) i el lliri groc (Iris pseudacors).

Als aiguamolls de Rufea, lligats a aquests ambients, podem observar molts animals, sobretot ocells. A les zones amb aigua, vora les basses i prop del riu, destaquen l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la gallineta o polla d'aigua (Gallinula chloropus), el martinet blanc (Egretta garzetta) i el bernat pescaire (Ardea cinerea).

També hi podem veure blauets (Alcedo atthis), arpelles sobrevolant l'indret (Circus aeruginosus) i les colònies de corb marí gros (Phalacrocorax carbo) durant la tardor i l'hivern.

Els Aiguamolls de Rufea, formen part del camí del riu, que, en recórrer l'horta de Lleida,  enllaça un conjunt d'espais de valor natural i humà (Granyena, la Mitjana, el tram urbà del riu, Rufea i Butsènit), articulats al voltant de l'aigua, en el marc del corredor ecològic  més important de Ponent, el riu Segre.

Et destaquem...