La nova Ordenança del Paisatge de Lleida regularà conjuntament el paisatge urbà i el rural
Un fet poc habitual en aquest tipus de normatives, que converteix l'ordenança lleidatana en pionera en abordar la regulació conjunta d'ambdós tipus de paisatges. Fèlix Larrosa presenta l'informe de resultats dels tallers d'idees per a l'elaboració de la futura Ordenança del Paisatge de Lleida.
Data publicació: Dimecres 13, juliol del 2016
El tinent d’alcalde i regidor d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Lleida, Fèlix Larrosa, ha presidit aquesta tarda a la Sala Jaume Magre la presentació de l’informe de resultats dels tallers d’idees per a l’elaboració de l’Ordenança del Paisatge de Lleida, un instrument normatiu que ha començat a redactar l’Ajuntament de Lleida i que pretén regular el conjunt d’intervencions sobre els elements que afecten el paisatge del municipi.
Els resultats sorgeixen dels tres tallers de participació realitzats fa unes setmanes amb l’objectiu de debatre, conjuntament amb col·legis professionals, sector agrari, empresaris de serveis, indústria i comerç, comerciants, turisme i hostaleria ,associacions de veïns, associacions culturals, socials i ambientals i universitat i centres de recerca, i concretar pautes, idees i determinacions a considerar en el marc del procés de redacció d’aquesta ordenança. Una de les novetats és que la nova Ordenança del Paisatge de Lleida regularà conjuntament el paisatge urbà i rural lleidatà, una característica molt poc habitual en aquest tipus de normatives, que converteix l'ordenança lleidatana en pionera en abordar la regulació conjunta d'ambdós tipus de paisatges.
El primer taller estava centrat en l’abast i contingut de l’ordenança; el segon va aprofundir en el paisatge de la ciutat i, finalment, el darrer, va tractar el paisatge obert. Un total de 84 persones van participar en aquest procés participatiu. Cal destacar l’elevada heterogeneïtat i especialització dels participants.
Els resultats del primer taller han posat de manifest un consens per aconseguir que l’ordenança assoleixi un equilibri entre les mesures incentivadores i les sancionadores. Els grups de treballs han coincidit a assenyalar que el grau d’exigència de l’ordenança ha de ser flexible i adaptar-se a la realitat social de la ciutat. També s’ha posat de manifest que, per als elements i actuacions antigues que no respectin les disposicions de l’Ordenança, caldria establir un període de transitorietat recolzat amb incentius fiscals per aconseguir l’adequació a la norma. Tots els grups participants han coincidit a assenyalar que l’ordenança hauria d’actuar en el paisatge urbà però també en el paisatge rural i natural i que s’hauria d’actuar en els polígons industrials.
En el segon taller, els grups participants han centrat els seus esforços en els elements comuns dels espais lliures, tant públics com privats, com el cablejat, les terrasses, els parcs i jardins urbans i les paradetes de fires, i en els elements paisatgístics associats a l’arquitectura, l’edificació i els rètols identificatius i els resultats del tercer taller se centren en com l’ordenança hauria de regular els elements, construccions i instal·lacions propis de l’activitat agrícola; elements i activitats no vinculades directament a l’activitat agrícola i les àrees rurals i naturals que requereixen una regulació paisatgística especial.
També s’ha tractat quines àrees rurals i naturals requereixen una regulació paisatgística especial, com per exemple el Parc de la Mitjana, l’espai fluvial del Segre, el Tossal de la Moradilla, els Aiguamolls de Rufea, les Pinedes de la Cerdera, i altres zones similars.
