Regidoria d'Agenda Urbana i Espai Agrari i Regidoria de Sostenibilitat

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presentat aquest dimarts la diagnosi del Pla de Mobilitat Urbana, que ha d’estar acabat a finals d’any. Aquest estudi, que té una vigència de 6 anys, és un instrument important de planificació que ha de permetre orientar les actuacions estratègies per aconseguir una mobilitat més segura, més confortable i, en definitiva, més sostenible a la ciutat de Lleida.

El paer en cap, que ha explicat els punts més destacats de l'estudi juntament amb la 1a tinenta d'alcalde Marta Camps i els regidors Sara Mestres i Josep Barberà, ha remarcat que el pla, fruit també del compromís adquirit en el marc del Pacte Social per la Ciutadania, "ha de servir per fixar rutes de transport públic, les rutes d'aparcament, peatonalització o els aparcaments dissuassoris a l'entrada de la ciutat ". 

El Pla de Mobilitat Urbana recull, entre d'altres aspectes, l'impacte en la mobilitat de noves infraestructures urbanístiques com el Pont de Príncep de Viana o la perllongació de Prat de la Riba sobre les vies del tren. Nous nusos de comunicació que, segons ha destacat l'alcalde,  l'estudi demostra que han estat bones estratègies de descongestió d'altres vies de la ciutat. 

La diagnosi del Pla de Mobilitat Urbana, a la qual s’ha arribat després de diversos mesos de recollida de dades sobre la mobilitat a la ciutat, ha estat presentada als membres del Pacte per la Mobilitat Sostenible i Segura de Lleida i als principals agents cívics de la ciutat de Lleida involucrats amb la mobilitat. D’aquest document destaca que a la ciutat de Lleida cada dia es realitzen 470.000 desplaçaments, el 63% dels quals es fan a peu, en bicicleta o en transport públic. Per tant, el model de mobilitat a Lleida tendeix cap a un escenari més sostenible, ja que el creixement mig anual entre els anys 2006-2009 el creixement mig anual ha estat un 5,53% en el transport públic, un 4,79% en els desplaçaments a peu o en bicicleta i un 3,41% en el transport privat.

De la mobilitat a peu, l’estudi recull que a diari es produeixen 251.000 desplaçaments a peu, és a dir, un 53,7% del total de desplaçaments de Lleida, que es realitzen sobre una xarxa de vianants d’uns 680 kilòmetres (18 kilòmetres de places, 11,7 parcs i jardins i 5,6 rambles), un percentatge superior a ciutats com Barcelona, Madrid, València, Vitòria o Saragossa. La Paeria està duent a terme accions per fer més còmoda la mobilitat a peu amb la creació de zones 30 i amb la millora de l’accessibilitat per als vianants adaptant 750 guals de tots els barris de la ciutat. Així, un total de 3.176 guals estaran adaptats a finals d’any, és a dir, gairebé el 90% dels guals de tota la ciutat.

 

Aposta pel transport públic amb 18 línies i 42 autobusos

Pel que fa a l’ús de la bicicleta, diàriament es produeixen 3.800 desplaçaments i de l’estudi es desprèn que l’estructura de la xarxa per a bicicletes actual fomenta la continuïtat dels itineraris i la connectivitat entre les diferents parts de la ciutat. En aquest sentit, actualment a la ciutat hi ha una xarxa de 36,7 kilòmetres formada per carrils bici exclusius, pistes ciclables, jardins, parcs i rambles. Cal destacar que hi ha previst construir 4,6 km més, ampliant la xarxa actual fins als 41,3 km entre aquest any i el 2011.

La xarxa d’autobusos urbans té actualment 18 línies i 42 autobusos sobre una xarxa de 192 km. Anualment, es realitzen aproximadament 2 milions de kilòmetres en bus i es desplacen gairebé 7,5 milions d’usuaris, experimentant un creixement en el darrer any de l’1,6%. L’estudi destaca que s’ha d’anar incrementant progressivament el transport públic, tot i que recull les actuacions de millora de la xarxa d’autobusos urbans que està fent la Paeria en els darrers anys, com l’increment de les línies, la millora de l’accessibilitat als vehicles, potenciar el transport públic als polígons o la instal•lació de les plataformes a les parades.

El Pont de Príncep de Viana descongestiona altres vies d’entrada a la ciutat

El pla estableix una jerarquització dels carrer de la ciutat en funció de la seva capacitat i el volum de trànsit, i serveix per definir a partir d’ara limitacions de circulació, la vianalització de carrers o els canvis de sentit. L’estudi determina que les vies principals o xarxa bàsica han d’acollir el màxim volum de trànsit i, en canvi, les secundàries han de ser preferentment per al trànsit veïnal. En aquest sentit, cal destacar que els aforaments de trànsit determinen que l’obertura de dues vies de comunicació importants, com són el pont de Príncep de Viana i el pont de Prat de la Riba, que s’han posat en servei aquesta passada primavera, han descongestionat notablement vies que arribaven a nivells de saturació en hores punta, com eren els ponts de Pardinyes, Instituts i Universitat, a més de carrers com Alcalde Recasens o Comtes d’Urgell.

Més de 63.000 vehicles censats a la ciutat

Pel que fa a les places d’aparcament públic, cal destacar que en els darrers 3 anys s’han doblat, gràcies a la incorporació dels pàrquings de l’hospital Arnau, la Llotja i Ricard Viñes (que es posarà en servei properament).

Per cobrir la demanda forana a la ciutat existeixen 60.703 places, entre els aparcaments públics, zones blaves, aparcaments dissuasoris i aparcaments lliures en calçada. També posa de relleu que el total de places per a residents sumen 70.000 places, entre els aparcaments dels edificis privats i els aparcaments a la via pública, mentre que hi ha 63.838 vehicles, turismes i furgonetes censats a la ciutat, de tal manera que es donaria cobertura a la demanda d’aparcament per a residents. La 1a tinenta d'alcalde Marta Camps ha destacat que l'anàlisi mostra que la ciutat ha guanyat en aparcaments públic soterranis en els darrers anys.
 

En aquest context cal destacar que Lleida disposa, doncs, de 5.000 places d’aparcaments públics, la majoria d’ells subterranis, 18.500 places d’estacionament gratuït a la calçada, al voltant de 3.650 en zona blava, gairebé 2.000 en aparcaments dissuasoris (solars municipals que s’han habilitat en els últims anys, preferentment a la perifèria de la ciutat). Tot i que l’estudi recull que no s’han detectat mancances importants d’aparcament en cap de les demandes (residents, forans i treballadors), a partir d’ara es determinarà quines actuacions cal fer en aquelles zones on hi ha més demanda d’aparcament (centre comercial i la zona del campus universitari de Cappont) i com s’hauria de resoldre l’oferta d’estacionament.

El Pla de mobilitat Urbana és un important instrument de planificació que estableix la Llei 9/2003 de Mobilitat per als municipis de més de 50.000 habitants o que siguin capital de comarca.

A la presentació pública del Pla de Mobilitat Urbana, que ha tingut lloc a la Sala Alfred Perenya de l'IMAC, hi han assistit diversos regidors de la corporació.